|
|
Bé,
crec que és molt difícil resumir en molt poques paraules la
història de dues generacions i mitja d'unes persones que al
llarg de la seua vida han empleat tot o quasi tot el seu temps
al servei d'altres; cada generació en el seu temps i amb tot el
que això comporta. Unes en la més enrevessada fam canina i
altres en la més rara de les malalties: l'anorèxia. Unes, amb un
final feliç, altres amb un final no tan feliç, i sempre de cara
al públic.
Així doncs, res més em queda que invitar-vos que vengeu
a la nostra casa i per vosaltres mateixos vos impregneu
d'aqueixa màgia que encara que no es veu, sempre està ací
latent; i que, al cap i a la fi, és el que fa que les persones
se senten còmodes o incòmodes en un lloc. I als que ja veniu,
mostrar-vos el meu sentiment d'enveja de veure com des de fora,
una generació dóna pas a una altra; cosa que, algun dia amb açò
de les franquícies ningú veurà un xiquet revolejant o plorant en
un bar ni a una iaia netejant coberts o fent croquetes.
En qualsevol dels casos que siga un altre el que
continue la història, la meua comença i acaba ací. |
